La Universitat de València afronta una etapa decisiva en la qual la capacitat de transformar-se amb criteri, responsabilitat i ambició determinarà la seua fortalesa futura com a universitat pública de referència. En un context marcat per la complexitat institucional, l’acceleració tecnològica, les exigències de transparència democràtica i la necessitat d’un finançament suficient i sostenible, governar bé és avui una condició imprescindible per a garantir la qualitat acadèmica, la cohesió interna i la confiança social.
Aquesta primera àrea situa la transformació del model de governança al centre del projecte universitari. Una transformació que no es limita a introduir noves eines digitals, sinó que implica una manera diferent d’entendre el govern universitari: més obert, més participatiu, basat en dades, orientat a resultats i, sobretot, profundament compromés amb els valors del servei públic, la rendició de comptes i la qualitat democràtica. La universitat necessita estructures de decisió àgils però garantistes, capaces d’escoltar la comunitat universitària i de convertir el coneixement col·lectiu en polítiques eficaces.
La digitalització es concep com una palanca estratègica al servei de l’excel·lència, no com una finalitat en si mateixa. Digitalitzar significa simplificar processos, reduir burocràcia, innovar en la docència, millorar la gestió de la informació i facilitar una presa de decisions més informada, transparent i equitativa. Aquesta transformació ha de ser inclusiva i ha d’estar centrada en les persones, assegurant que ningú es quede enrere i que la tecnologia reforce —i no substituïsca— la dimensió humana de la universitat.
Íntimament lligada a l’anterior, la simplificació i la transformació administrativa es refereix a la transformació digital centrada en la gestió econòmica, administrativa i dels recursos humans, amb la finalitat de reduir la càrrega burocràtica, millorar l’experiència de la comunitat universitària i incrementar l’eficiència, la transparència i la qualitat dels serveis de la Universitat de València.
Alhora, la transformació institucional exigeix una gestió econòmica rigorosa, sostenible i amb visió de llarg termini. Només amb una planificació financera pluriennal, una gestió eficient dels recursos i una defensa ferma del finançament públic adequat serà possible sostenir la qualitat de la docència, la recerca, les infraestructures i els serveis universitaris. La responsabilitat econòmica és també una expressió de la responsabilitat democràtica envers la societat.
Finalment, aquesta àrea incorpora la comunicació i la reputació institucional com a elements clau del bon govern. Una universitat transformadora ha de saber explicar què fa, per què ho fa i amb quin impacte, tant cap a dins com cap a fora. La transparència informativa, la coherència del relat institucional i la projecció pública del valor de la universitat pública són fonamentals per a reforçar la confiança social, el sentiment de pertinença i l’orgull col·lectiu de la comunitat universitària.
