La comunicació institucional és avui un àmbit estratègic de governança i, al mateix temps, un servei públic que ha d’arribar de manera útil, clara i personalitzada a la comunitat universitària. La comunicació ja no pot limitar-se a «difondre» informació: ha de facilitar la vida a l’estudiantat, al PDI, PI i al PTGAS, reduint incerteses, evitant desplaçaments innecessaris, anticipant necessitats i oferint respostes en temps real amb una experiència coherent entre canals: web, app, intranet, missatgeria, pantalles de campus / OPI (Objectes Publicitaris Il·luminats), newsletters, xarxes, TV UV, videopòdcast, atenció híbrida, etc.

Cap a dins, la comunicació ha de ser un motor de cohesió interna: estudiantat, PDI, PI i PTGAS necessiten canals clars, accessibles i bidireccionals que faciliten conéixer la informació rellevant, participar en la vida institucional i sentir-se part d’un projecte col·lectiu. Però, sobretot, necessiten una comunicació orientada a necessitats: tràmits, calendari acadèmic, incidències, convocatòries, canvis docents, recursos de campus, oportunitats de mobilitat, recerca, formació permanent, cultura i esport. La UV ha d’avançar cap a un model de comunicació omnicanal amb governança, amb continguts segmentats per perfils, i amb mecanismes d’escolta i millora contínua.

Cap a fora, la UV ha de reforçar la seua reputació com a institució de referència en educació superior, recerca i cultura. Açò implica millorar-ne la presència pública, renovar-ne la identitat visual i digital i construir un relat potent, coherent, inclusiu i fidel als seus valors. Un element central d’aquesta estratègia és la comunicació científica i acadèmica: cal donar més visibilitat a la tasca del personal docent i investigador, compartir els avanços amb la ciutadania i situar la Universitat de València com una veu respectada en els debats públics.

Finalment, per transformar de veritat la comunicació, cal adoptar una estratègia d’orientació a la persona usuària basada en la metodologia Inbound Marketing, propi del servei públic universitari: identificar necessitats i «moments de veritat» (informació, orientació, decisió, matrícula, permanència, progressió acadèmica, titulació, alumnat, captació de talent, microcredencials), i crear itineraris de contingut i atenció que guien cada persona de manera proactiva. Això requereix una infraestructura digital moderna i, de manera urgent, un CRM (Customer Relationship Management) institucional integrat amb els sistemes de la UV, que permeta gestionar i analitzar la interacció amb les persones usuàries, segmentar, escoltar, mesurar-ne la satisfacció i millorar la conversió (grau, màster, doctorat, títols propis i microcredencials), sempre amb garanties ètiques, de protecció de dades i transparència.